28 de des. 2014

ens en continuem realitzant creus

[Apunt actualitzat amb l'OIEC: no hi he hagut de tocar res.]


Aquests apunt, no gaire llarg, vol ser la continuació de l’article “Ens en realitzarem creus”, de Ferran Gironès, reproduït aquí fa uns dies. No calen, doncs, gaires introduccions; només afegiré tres verbs més als quatre que surten a l’article esmentat.

1. El verb produir-se (DIEC i GDLC) substitueix sovint altres verbs. A vegades haver-hi, però també d’altres.

(1) S’ha produït un incident → Hi ha hagut un incident

(2) En aquests països no s’ha arribat a produir mai una separació real entre el poder polític i el poder religiós → En aquests països no hi ha arribat a haver mai una separació real entre el poder polític i el poder religiós

(3) Més endavant es van produir iniciatives que tenien l’objectiu de modernitzar la festa Més endavant van sorgir iniciatives que tenien l’objectiu de modernitzar la festa

(4) Ara hi ha hagut una segona onada de concessió de llicències i em sembla que s’ha produït el mateix Ara hi ha hagut una segona onada de concessió de llicències i em sembla que ha passat el mateix

Altres vegades, es pot suprimir el verb i passar a verb un nom d’acció (industrialització, regeneració i desintegració, als exemples següents). Aquesta substitució acostuma a tenir altres conseqüències 
normalment positives–, en la construcció de l'oració: hem suprimit un verb i ens hem estalviat un nom abstracte, i tot plegat l’ha alleugerida.

(5) No sabem com es va produir la industrialització en altres països No sabem com es van industrialitzar altres països

(6) La regeneració dels pins es produirà sense gaires problemes Els pins es regeneraran sense gaires problemes

(7) Quan el nostre sistema s'enfonsi veurem produir-se la desintegració de la civilització industrial Quan el nostre sistema s'enfonsi veurem desintegrar-se / com es desintegra la civilització industrial


2. El verb comptar amb (DIEC  i GDLC) a vegades adopta el significat del verb tenir, rebre o algun altre de proper. Hi pot haver casos fronterers, però n’hi ha de ben clars.

(8) Aquest pacte va comptar amb el suport d’una setantena d’entitats Aquest pacte va rebre el suport d’una setantena d’entitats

(9) Hem d’aconseguir que el procés sigui el més transversal possible i compti amb una majoria social al darrere Hem d’aconseguir que el procés sigui el més transversal possible i tingui una majoria social al darrere

(10) Avui és imprescindible comptar amb un text introductori sobre la cultura a l’Europa medieval […]. Fins avui no es comptava amb un text d’aquestes característiques Avui és imprescindible tenir (a l’abast) un text introductori sobre la cultura a l’Europa medieval […]. Fins avui no hi havia cap text d’aquestes característiques

Evidentment, comptar amb té uns usos ben normals, els que recullen els diccionaris. (Els que ja teniu una edat deveu recordar una campanya de l’època franquista, sembla que de l’any 1972 i potser següents, que pretenia fomentar l’esport amb l’eslògan Mantente en forma, contamos contigo.)

(11) Comptem amb els ingressos de les quotes del desembre per fer quadrar els números

(12) Podeu comptar amb nosaltres per al que calgui

Vegeu l’exemple següent, que permet veure el matís que separa comptar amb de tenir: es vol dir que el Govern confia en el suport del poble, no pas que el.

(13) El Govern compta amb el suport del poble


3. El verb patir. Aquest és més complicat, perquè té molts aspectes interessants de comentar. Em limitaré a posar uns quants exemples que il·lustren, diria, l’ús més radicalment inadequat que se’n fa de vegades.

(14) El migcampista pateix la grip El migcampista la grip

(15) L’escola X pateix goteres L’escola X goteres

(16) Els 5 passos que cal seguir si el nostre fill pateix una torçada, un esquinç o una fractura Els 5 passos que cal seguir si el nostre fill es fa una torçada, un esquinç o una fractura

I l’últim, ben recent.

(17) El president de Freixenet diu que pateix boicot El president de Freixenet diu que li fan boicot






15 de des. 2014

"Ens en realitzarem creus", per Ferran Gironès




[Apunt en què he actualitzat la meva part a l'OIEC: no hi he hagut de tocar res.]


Els que ja teniu una edat potser recordeu un article que fa més de vint anys va publicar Ferran Gironès i Gispert en dues parts a la revista Llengua i Administració. L'article duia per títol el mateix que heu trobat encapçalant aquest apunt, "Ens en realitzarem creus", i aquest títol segurament va contribuir bastant a l'èxit que va tenir.

A partir d'unes metàfores inicials una mica particulars, el text mostra amb exemples l'ús molt sovint desencertat de quatre verbs en els registres formals. La seva visió és la d'un assessor lingüístic que treballa amb textos en què no s'ha de respectar l'estil de l'autor, sinó adequar-lo als destinataris.

Com que l'article ha resistit prou bé el pas del temps i ara mateix no és fàcil de trobar, he demanat l'autorització per reproduir-lo aquí als responsables de la publicació (Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya), a qui agraeixo que me l'hagin donat. Amb el seu permís, doncs, aquí el teniu, en dues parts.




Ens en realitzarem creus (I)

    En la llengua, com en la informàtica, també s'introdueixen virus. Aquests virus lingüístics són molt perillosos perquè, a diferència dels altres elements que també produeixen pertorbacions en la llengua, són difícilment detectables. Així com els barbarismes, per la seva condició exògena, poden ser identificats fàcilment per una persona mitjanament culta en qüestions de llengua, els virus lingüístics actuen d'una manera més dissimulada i, podríem dir, més camuflada. El virus lingüístic s'introdueix en un mot genuïnament català, que té la seva entrada al diccionari, i li canvia, de mica en mica, el funcionament i sobretot el significat, donant-li una polisèmia que, sovint, esdevé, en el transcurs del temps, monstruosa. La paraula atacada per aquest virus va fagocitant primer les altres paraules sinònimes i després, mitjançant falses analogies, n'elimina moltes altres més que, en un començament, no hi tenien cap mena de relació. Continuant amb el paral·lelisme mèdic, podríem dir que la paraula ha sofert una transformació com ara la de les cèl·lules canceroses; per acabar amb aquest símil, podríem dir, també, que un barbarisme seria la partícula de brossa que ve de fora i entra a l'ull i frega i irrita la còrnia.
    Temps enrera, els correctors varen detectar la presència del virus en el camp de les locucions i, en un moment donat, tots els textos escrits i els comunicats orals dels mitjans de comunicació es van veure envaïts per expressions com "a nivell de", "en base a", "en funció de" i moltes altres, sovint usades per gent que volia donar un to més culte als seus escrits o comunicats, però que si les analitzem sintàcticament, descomponent-les en els seus elements, no hi trobem cap justificació, ni tampoc, semànticament, tenen un significat clar.
    D'un temps ençà, però, sembla que el virus ha penetrat en el camp dels verbs. Volem parlar en aquest article de quatre dels que, segons el nostre parer, han sofert més aquest procés víric. Són els verbs realitzar, existir, constituir i disposar.
    Realitzar és el paradigma d'aquests verbs afectats. El Diccionari de la llengua catalana (DLC) té aquesta entrada: "1 a Fer real, acomplir. b Dur a terme, dirigir la producció d'una pel·lícula, d'un programa radiofònic o televisiu. c Convertir mercaderies, valors de crèdit o qualsevol altra mena de bé o dret en diners. 2 pron a Acomplir-se, tenir lloc. b Assolir una persona l'acompliment o el ple desenvolupament de les pròpies possibilitats i aspiracions."
    El Diccionari de sinònims i antònims, de S. Pey, el posa com a sinònim d'efectuar, executar, portar a terme, fer, acomplir, donar cap, gestar, forjar, compondre, cometre, substanciar.
    Doncs bé, en els textos escrits i en els mitjans orals es pot dir que només es fa servir d'una manera total i absoluta realitzar, ignorant totalment tots els altres sinònims enumerats i substituint la majoria de les vegades els verbs més apropiats al cas. Ara ningú no fa res, ni executa, efectua, desenvolupa o porta a terme actes o coses. Ara les coses només es realitzen. Aquest és l'equip que ha realitzat el treball. Llavors s'està en condicions de realitzar la diagnosi. Per realitzar les explotacions de la base de dades, cal fer les següents operacions. La fàbrica X realitza la distribució dels seus productes per ferrocarril. Ara pot realitzar la seva higiene bucal amb els productes X.
    No cal dir que aquesta generalització de realitzar tan abusiva ja és, per si mateixa, una incorrecció que porta, a més, a un empobriment de la llengua, fet que es fa evident, més que no pas en aquests exemples esparsos, llegint textos sencers d'informes i projectes, en els quals només es fa servir realitzar d'una manera obsessiva. Però a més d'aquesta generalització, s'usa realitzar substituint verbs amb el significat dels quals ja no guarda cap relació de sinonímia, tal com es desprèn d'aquests exemples trets de textos administratius: L'Ajuntament de X realitza, durant l'estiu, colònies de vacances. S'ha construït un polisportiu per a realitzar esports. El director general de X es complau a invitar-lo a la presentació del llibre X, realitzat per X. Permeten donar un contingut interessant a l'estada a X mitjançant la realització d'activitats diverses. En totes aquestes frases, l'ús de realitzar  és ja francament incorrecte i caldria dir: L'Ajuntament de X organitza, durant l'estiu, colònies de vacances. S'ha construït un polisportiu per a la pràctica d'esports. El director general de X es complau a invitar-lo a la presentació del llibre X, escrit per X. Permeten donar un contingut interessant a l'estada a X mitjançant la pràctica d'activitats diverses.
    Existir és també un altre dels verbs afectats. El DLC el defineix dient: "Ésser algú o alguna cosa, real". S. Pey el posa com a sinònim de ser, agitar-se, bategar, haver-hi, respirar, alenar, viure, ésser, tenir lloc, realitzar, esdevenir-se. Actualment, però, existir és utilitzat substituint sempre haver-hi. Ara ja no hi ha coses sinó que existeixen. A la comarca de X existeixen tres punts de recepció de minerals. A l'Ajuntament de X existeix un servei de bombers. Existeix un gran malestar entre els ramaders de la comarca. Existeix un pla d'ordenació urbana. La forma més adequada d'aquestes frases és: A la comarca de X hi ha tres punts de recepció de minerals. A l'Ajuntament de X hi ha un servei de bombers. Hi ha un gran malestar entre els ramaders de la comarca. Hi ha un pla d'ordenació urbana.
Ferran Gironès i Gispert
Llengua i Administració 42, p. 3. Juliol del 1991
`


Ens en realitzarem creus (i II)

    Constituir, el tercer dels verbs esmentats, és definit al DLC: "1 Establir, formar (una institució política, social). 2 Assignar, destinar, legalment. 3 a Ésser parts, elements, essencials (d'un tot, d'un organisme). b p. ext. Aquesta acció constitueix un crim." S. Pey el posa com a sinònim d'establir, formar, fundar, instituir, disposar, organitzar, integrar, compondre, ser part, entrar, participar, contribuir. Però constituir es fa servir per a substituir d'una manera generalitzada ésser, en l'accepció 3 b p ext., fent les funcions de verb copulatiu, tal com demostren aquests exemples: La mineria constitueix la principal riquesa d'aquesta comarca. Això constitueix el principal obstacle per a poder entendre's. La falta d'una bona xarxa viària constitueix la causa de la manca de desenvolupament de la comarca. Les residències-cases de pagès constitueixen una modalitat més d'oferta d'allotjament. En tots aquests exemples no costa gaire de veure que la construcció normal seria: La mineria és la principal riquesa d'aquesta comarca. Això és el principal obstacle per a poder entendre's. La falta d'una bona xarxa viària és la causa de la manca de desenvolupament de la comarca. Les residències-cases de pagès són una modalitat més d'oferta d'allotjament.
    Disposar, el quart verb, és definit al DLC: "1 a Posar (alguna cosa) d'una certa manera per a un fi determinat. b Preparar (alguna cosa) per a una circumstància. c Preparar-se a fer (alguna cosa), tenir la intenció de fer-la. 2 a Regular, decidir. 3 a Tenir algú la llibertat de fer el que vulgui d'alguna cosa. b Tenir algú la llibertat d'utilitzar l'ajuda o els serveis d'algú altre. c Obrar lliurement en la disposició dels béns propis. Fer testament. 4 Tenir per a ésser usat".
    S. Pey en dóna, d'entre una llarga llista, els sinònims següents: posar, situar, apostar, col·locar, establir, instal·lar, agençar, arranjar, aparellar, preparar, aprestar, formar, arrenglerar, fer, aplicar, organitzar, metoditzar, escalonar, predisposar, combinar, ordenar, configurar, afaiçonar, amanir, alinear, equipar, abillar, carregar, regular, decidir, calcular.
    Però disposar es fa servir, d'una manera generalitzada, en l'accepció 4, per a substituir gairebé sempre tenir. Avui ja no es tenen coses, sinó que es disposa de coses, com es pot veure als exemples següents: L'hospital X disposa de serveis de raigs X. L'Ajuntament de X disposa d'un servei de recollida de brossa. La promotora X ha construït uns habitatges que disposen de tres habitacions i cambra de bany. L'empresa X fabrica un tractor que disposa d'un motor de 100 cavalls. A totes aquestes frases podem dir, perfectament: L'hospital X té un servei de raigs X. L'Ajuntament de X té un servei de recollida de brossa. La promotora X ha construït uns habitatges que tenen tres habitacions i cambra de bany. L'empresa X fabrica un tractor equipat amb un motor de 100 cavalls.
    No crec que sigui una extralimitació dels correctors si corregeixen l'ús tan generalitzat i abusiu d'aquests verbs i procuren cenyir-lo a les accepcions que estableix el diccionari, aplicant cada una segons les circumstàncies diferents de la realitat. Aquesta generalització dóna lloc a unes expressions que, encara que formades a base de paraules perfectament catalanes, i per tant difícils de detectar, són incorrectes, unes en si mateixes i unes altres per ús abusiu, i, doncs, cal bandejar-les perquè empobreixen molt l'idioma. Si no ho fem així, ens en realitzarem creus, d'aquí a un temps, de l'estat en què haurà quedat la nostra llengua.

Ferran Gironès i Gispert
Llengua i Administració 43, p. 3. Octubre del 1991


Notes

1. En el text hi ha alguna grafia pre-DIEC: enrera (per enrere), polisportiu (per poliesportiu).

2. La locució en funció de, a què es fa referència a la primera part de l'article, ja surt al DIEC, des de la primera edició (1995).

3. Com ja he suggerit a la presentació, a l'hora de plantejar-se la possible intervenció dels correctors en aquests casos, crec que és molt pertinent distingir entre els textos d'autor (sovint la intervenció seria un suggeriment de millora, no una correcció) i els textos en què el que cal és adequar el text als destinataris, que són aquells en què pensa Ferran Gironès i d'on provenen els seus exemples (la intervenció seria una correcció clara): en textos administratius i periodístics informatius, i en llibres de text, per exemple, seria una intervenció d'estil ben justificada.

4. A l'article, Ferran Gironès fa referència al propòsit de "donar un to més culte als [...] escrits" que hi ha al darrere de l'ús de determinades locucions, i s'entén que també dels quatre verbs que comenta amb més detall. Aquest propòsit també és al darrere de l'ús inadequat de la locució prepositiva per tal de (i altres) que vaig comentar aquí.

5. Hi ha altres verbs que es podrien afegir als que comenta Ferran Gironès. Per exemple, els que trobareu en aquest altre apunt del blog.

6. Altres articles que he compartit:

"Correctors", de Joaquim Mallafrè.

"Registres i varietats de la llengua", d'Isidor Marí.


4 de des. 2014

¿per tal de fer torrons calen ametlles?

[apunt actualitzat amb la informació de la GIEC]


Amb l’oració del títol no pretenc de cap manera posar en dubte un dels ingredients principals dels torrons, sinó que em pregunto i us pregunto si l’oració està ben construïda així, tal com l’he formulada.

Si us ha grinyolat una mica i no sabeu ben bé per què, fixeu-vos en la locució prepositiva que l’encapçala (per tal de) i en el verb (calen). Aquesta locució significa ‘amb la intenció de’ i introdueix complements que expressen alhora el motiu i la finalitat del que es diu a l’oració principal. Aquí teniu uns quants exemples en què està ben utilitzada (encara que des del punt de vista estilístic a molts ens pugui semblar excessivament altisonant).

(1) Consumidors i productors col·laboren per tal de garantir un mercat alimentari responsable i sostenible [perquè volen garantir… i amb la finalitat de garantir…]

(2) El CERMI CV organitza una jornada sobre discapacitat i sexualitat per tal de lluitar contra els prejudicis [perquè volen lluitar… i amb la finalitat de lluitar…]

(3) Per tal de minimitzar els riscos de saturació de la xarxa, us recomanem que aprofiteu aquesta possibilitat [Com que volem minimitzar… i amb la finalitat de minimitzar…]

En tots els exemples anteriors hi ha un subjecte (Consumidors i productors, El CERMI CV i un nosaltres el·líptic) que fa l’acció expressada pel verb (col·laboren, organitza i recomanem). I és per aquest motiu que en lloc de per tal de també podríem tenir amb la intenció de o, senzillament, per o per a, segons quina de les tres opcions que proporciona la GIEC adoptem: la “tradicional”, que correspon a la norma de Fabra, que aquí aplicaria per; la que reflecteix l’ús de les varietats que distingeixen oralment entre per i per a, que aquí aplicaria per a; i i la que reflecteix l’ús de les varietats que no distingeixen oralment entre per i per a, que aquí aplicaria per (perquè tenim un infinitiu, l’únic cas en què la GIEC conserva el criteri de la proposta Coromines-Solà).

(4) Consumidors i productors col·laboren amb la intenció de / per garantir un mercat alimentari responsable i sostenible

(5) El CERMI CV organitza una jornada sobre discapacitat i sexualitat amb la intenció de / per lluitar contra els prejudicis

(6) Amb la intenció de / Per minimitzar els riscos de saturació de la xarxa, us recomanem que aprofiteu aquesta possibilitat

Però altres vegades trobem per tal de en oracions on no té aquest valor. Aquí en teniu també uns quants exemples. (Amb l’asterisc indico que aquestes oracions són molt estranyes, que un parlant nadiu no les diria espontàniament.)

(7) * Ajuts per tal de promoure la lectura entre els joves

(8) * Els malalts tenen dret a ser informats prèviament per tal de poder donar el consentiment informat a qualsevol prova o intervenció

(9) * Procediment per tal de reduir signes, índexs o mòduls d’estimació objectiva per incendis

(10) * ¿Com es constitueix el dipòsit necessari per tal de participar en una subhasta?

(11) * Per tal de poder confirmar la reserva caldrà fer un avançament del 25% de l’import de l’estada al número de compte que us facilitarem

En aquests exemples, en lloc de per tal de no podem tenir amb la intenció de: busqueu-hi qui té la intenció de fer el que s’expressa amb l’infinitiu, que no l’hi trobareu.

(12) * Ajuts amb la intenció de promoure la lectura entre els joves

(13) * Els malalts tenen dret a ser informats prèviament amb la intenció de poder donar el consentiment informat a qualsevol prova o intervenció

(14) * Procediment amb la intenció de reduir signes, índexs o mòduls d'estimació objectiva per incendis

(15) * Com es constitueix el dipòsit necessari amb la intenció de participar en una subhasta?

(16) * Amb la intenció de confirmar la reserva caldrà fer un avançament del 25% de l’import de l’estada al número de compte que us facilitarem

¿Què hauria calgut fer, en tots aquests casos? En l’estàndard escrit, actualment hi ha dues possibilitats, seguint la GIEC: la preposició per a si seguim tant la norma “tradicional” (la norma Fabra) com les varietats que distingeixen oralment entre per i per a (per a davant d’un infinitiu final), o la preposició per, “d’acord amb els parlars que sols usen aquesta preposició" (per davant de qualsevol infinitiu).

(17) Ajuts per a / per promoure la lectura entre els joves

(18) Els malalts tenen dret a ser informats prèviament per a / per poder donar el consentiment informat a qualsevol prova o intervenció

(19) Procediment per a / per reduir signes, índexs o mòduls d’estimació objectiva per incendis, inundacions, enfonsaments, avaries greus de l’equip industrial o per incapacitat temporal del titular

(20) Com es constitueix el dipòsit necessari per a / per participar en una subhasta?

(21) Per a / Per confirmar la reserva caldrà fer un avançament del 25% de l’import de l’estada al número de compte que us facilitarem

El primer autor, que jo sàpiga, que va alertar sobre aquest ús “desplaçat” de la locució per tal de va ser Joan Solà, l’any 1987, en el llibre Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Per introduir l’explicació i els exemples que dona, diu: “Fa uns quants anys que han esdevingut moda les locucions per tal de i, en proporció més petita, a fi de; una d’aquelles modes, no sempre efímeres, que són filles d’una pruïja incontrolada d’emprar expressions poc corrents (sovint com una fumarada que amaga una greu desconeixença de la llengua). La gran majoria de vegades se’n fa un ús inadequat per raó que, desconegudes en la llengua espontània, han estat manllevades a la llengua antiga sense coneixença clara del seu ús.”

Joan Solà fa referència d’una manera més o menys explícita als dos factors principals que, al meu entendre, expliquen la proliferació de l’ús inadequat de la locució: d’una banda, la falta de coneixement intuïtiu; de l’altra, i aquest em sembla més important que l’anterior, la voluntat d’allunyar-se de l’ús espontani amb la pretensió de guarnir el discurs amb expressions poc habituals i dotar-lo d’un estil pretesament més formal o millor. També pot ser que hi influeixi la inseguretat a l’hora de distingir entre per i per a, tal com diu Albert Pla en un article publicat al diari Ara.
La conclusió sembla clara, i a més es pot aplicar a altres aspectes de la llengua: si no sabem ben bé com funciona una expressió, o quin és el significat d’una paraula o d’una locució, o en quins registres és adequada, més val que optem per una altra. O que busquem informació per assegurar-nos que la fem servir bé.


Notes

1. La Gramàtica del català contemporani (dirigida per Joan Solà, M. Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya, i publicada per l’editorial Empúries l’any 2002) també parla d’aquest fenomen (és molt fàcil de buscar per l’índex de paraules).

2. Internet m’ha permès trobar amb facilitat força exemples de l’ús inadequat de per tal de. Sembla confirmar-se, doncs, el mal auguri de Joan Solà: no va ser una moda efímera. De fet, és per això que m’ha semblat interessant dedicar-hi aquest comentari.

3. Tot el que he explicat aquí també serveix per a la locució prepositiva a fi de (com ja deia Solà), i també per a les locucions conjuntives per tal que i a fi que.

4. En altres apunts d’aquest blog també hi trobareu altres exemples d’usos “altisonants” que donen com a resultat usos incorrectes o estilísticament molt discutibles. Concretament, aquests:



5. La GIEC parla de la distinció entre per i per a davant d'infinitiu en el capítol 29, concretament a § 29.3.3; i de la locució prepositiva per tal de (i similars) en el mateix capítol (§ 29.3.7) i en el dedicat a les preposicions, quan parla de les locucions amb valor final (§ 19.9.3.4).



.