31 de jul. 2014

mitja dotzeneta pagesa més de formes per esmenar

Continuem amb els exercicis d’estiu. Segurament, aquesta tongada serà l’última amb els format dels últims dies, de moment. El funcionament és el mateix: s’han de resoldre els errors que hi ha en els fragments següents. Tots tenen a veure amb alguna entrada del blog i a sota de la foto hi ha, de color lila, les solucions i, entre parèntesis, de color verd, la remissió a l’entrada que conté l’explicació de l’error i la solució.

        1. Doncs a mi tot això que m’expliques no em treu el son. Respira fons i dorm una estona,
        després ho veuràs tot d’una altra manera.

        2. Si estessis més atent ja ho hauries entès.

        3. Per tallar les tiges es pot fer servir un full d’afaitar ben esmolat.

        4. Espero que al final podeu venir a passar el cap de setmana amb nosaltres.

        5. –Em sembla que l’àvia ja ha arribat…
            –¿L’àvia? Ta sogra ha arribat.

        6. No sé si posar aquest comentari addicional entre parèntesi o entre guions.






       1. Doncs a mi tot això que m’expliques no em treu la son. Respira fondo i dorm una estona,
       després ho veuràs tot d’una altra manera. (més ultracorreccions)

       2. Si estiguessis més atent ja ho hauries entès. (més ultracorreccions)

       3. Per tallar les tiges es pot fer servir una fulla d’afaitar ben esmolada. (més ultracorreccions)

       4. Espero que al final pugueu venir a passar el cap de setmana amb nosaltres.
       (més ultracorreccions)

       5. –Em sembla que l’àvia ja ha arribat…
          –¿L’àvia? Ta sogra, [coma] ha arribat. (rematitzacions i focalitzacions)

       6. No sé si posar aquest comentari addicional entre parèntesis o entre guions. (non plus ultra)



(Foto, meva: a l’estiu tota cuca viu, també l’espiadimonis)


Altres exercicis destiu:

una mica dexercici

una mica més dexercici

avui ho veig una mica negre

seguim amb la negra

per anar tancant la llibreta de vacances

23 de jul. 2014

una mica més d'exercici

Com que he vist que l’activitat que us vaig proposar la setmana passada ha tingut un cert èxit, aquí en teniu una mica més. El funcionament és el mateix: s’han de resoldre els errors que hi ha en els fragments següents. Tots tenen a veure amb alguna entrada del blog i a sota de la foto hi ha, de color lila, les solucions i, entre parèntesis, de color verd, la remissió a l’entrada que conté l’explicació de l’error i la solució.

1. [fe d’errates] On diu enrera ha de dir enrere.

2. [entrevista de premsa] ¿La ràdio? No me’n parlis de la ràdio!

3. [correu electrònic entre companys de feina] Ho trobaràs a la pàgina vint-i-dues.

4. [conversa telefònica amb una empresa de serveis] L’operari podrà anar a casa seva cap a les deu.

5. [en una narració literària] Dissabte al vespre les facultats estan tancades.






1. 1. [fe d’errates] On hi diu enrera hi ha de dir enrere. (¿què hi diu, aquí?)

2. [entrevista de premsa] ¿La ràdio? No me’n parlis, [coma] de la ràdio! (tematitzacions)

3. [correu electrònic entre companys de feina] Ho trobaràs a la pàgina vint-i-dos. (non plus ultra)

4. [conversa telefònica amb una empresa de serveis] L’operari podrà venir a casa seva cap a les deu. (¿anem o venim, Gemma?)

5. [en una narració literària] El dissabte al vespre les facultats estan tancades. (non plus ultra)



          Foto (meva): vespa i fonoll que fan estiu.




.

16 de jul. 2014

una mica d'exercici

A l’estiu la calor ens atordeix una mica les neurones, i de tant en tant va bé fer una mica d’exercici per mantenir-les mínimament actives. Si heu anat seguint aquest blog, no us serà difícil resoldre els errors que trobareu en els fragments següents: tots tenen a veure amb alguna de les entrades que hi podeu trobar. A sota de la foto, que fa de frontera per evitar temptacions, hi ha, de color lila i en negreta, les solucions i, entre parèntesis, la remissió a l’entrada que conté l’explicació de l’error i la solució.

1.  [correu electrònic d’un estudiant a un professor] Demà no podré anar al teu despatx.

2. [nota de premsa] La delegació sueca ha estat rebuda per la presidenta de l’entitat Joana Roig.

3. [conversa telefònica d’una novel·la]
     –Mare, surto ara de la feina, arribaré cap a les deu.
     –D’acord, t’hi espero!

4. [notícia] Després d’un estira-i-arronsa intens, la Generalitat financiarà les obres.

5. [un escriptor valora un altre escriptor viu premiat fa poc] Sempre va ser un virtuós de la paraula.








1.  [correu electrònic d’un estudiant a un professor] Demà no podré venir al teu despatx. (¿anem o venim, Gemma?)

2. [nota de premsa] La delegació sueca ha estat rebuda per la presidenta de l’entitat, [coma] Joana Roig. (puntuació i entonació)

3. [conversa telefònica d’una novel·la]
     –Mare, surto ara de la feina, arribaré cap a les deu.
     –D’acord, t’espero! (summer’s here to stay)

4. [notícia] Després d’un estira-i-arronsa intens, la Generalitat finançarà les obres. (non plus ultra)

5. [un escriptor valora un altre escriptor viu premiat fa poc] Sempre ha sigut/estat un virtuós de la paraula. (falsos amics (1))



Foto (meva): Eivissa des de Formentera, amb es Vedrà i es Vedranell a l’esquerra.




Altres exercicis d'estiu:

una mica més d'exercici

mitja dotzeneta pagesa més de formes per esmenar

seguim amb la negra

avui ho veig una mica negre

per anar tancant la llibreta de les vacances





.

9 de jul. 2014

falsos amics (1)

[apunt actualitzat amb la GIEC i els retocs ortogràfics de l'OIEC]

Aquí no toca parlar de res que tingui a veure amb les relacions personals; el títol fa referència a un fenomen ben conegut en el món de la traducció: els casos en què la traducció literal d’una llengua a una altra sembla possible però, en canvi, provoca resultats inadequats en la llengua d’arribada. La cosa dona per a molt, però avui només posarem uns quants exemples de falsos amics relacionats amb els temps verbals, i més concretament, amb l’ús del temps verbal de passat en lloc del temps verbal de perfet.

Els exemples són de dues menes: els que tenen com a llengua de sortida l’anglès o una altra llengua germànica, ves a saber si passada per un traductor automàtic o amb la versió castellana fent d’intermediària (exemples 4-5 de més avall), i els que tenen com a llengua de sortida el castellà (exemples 6-7 de més avall).

El passat i el perfet

Com se sap, la distribució dels temps verbals de passat (vaig venir) i de perfet (he vingut) en català, no coincideix amb la de cap de les llengües del seu entorn geogràfic i cultural, amb l’única excepció, sembla, de l’occità.

A grans trets, en català el perfet el trobem en enunciats que fan referència a esdeveniments del passat de dues menes diferents: (1) els que han tingut lloc en algun moment del dia de l’enunciació o que inclou el dia de l’enunciació (valor hodiern), i (2) els que han tingut lloc en algun moment del passat no delimitat d’una manera precisa en el temps, perquè no se sap o perquè és contextualment irrellevant, i que a vegades encara són rellevants en el present. Un parell d’exemples de cada:

1a. Avui hem sortit de casa a les nou del matí
1b. Aquest any han anat unes quantes vegades a Berlín

2a. La imatge de Sarkozy sortint de comissaria ha fet la volta al món
2b. Han anat unes quantes vegades a Berlín

També a grans trets, el passat té un valor perfectiu (d’acció acabada) i fa referència a algun moment del passat delimitat en el temps i anterior al dia de l’enunciació (valor no hodiern, sinó prehodiern). Exemples:

3a. Ahir vam sortir d’hora de casa
3b. L’any passat van anar a Berlín
3c. La tensió revifa en saber-se que el noi palestí va morir cremat viu [titular periodístic]

Tot i que és molt habitual que la mateixa oració contingui un complement temporal que faci explícita la delimitació temporal (fragments subratllats de 3a i 3b), la delimitació també es pot donar per sabuda i pot venir del context extralingüístic, com passa a (3c).


El passat pel perfet

Tenint en compte la distinció anterior, és fàcil veure en els exemples següents la influència dels temps verbals de la llengua de sortida en la traducció (cada exemple el comento breument a sota).

4. La veu d’en D. va interrompre les seves meditacions.
    —Però, escolta! Quant de temps fa que ets aquí?
    —Bah, una estona. Vaig pensar que podria resultar interessant veure com era això de treballar.

La forma verbal en negreta, en el context de (4), havia de ser he pensat. (El fragment conté un altre problema de traducció, un altre fals amic, que no està relacionat amb els temps verbals però sí amb el temps: normalment les preguntes introduïdes per quant de temps no fan referència al dia de l’enunciació, sinó a períodes força més llargs. Aquí seria més adequat preguntar quanta estona, i a la resposta posar-hi, per exemple, una mica.)

5. —Avui he rebut una visita inesperada.
    —Ah, sí? De qui?
    —De la J.
    […]
    —Què volia?
    En P. escurava amb tant de deler el plat que va semblar que li volgués arrencar el color de la porcellana.
    —Em va demanar de veure fotografies de l’A. amb mi quan érem petites.

El fragment subratllat al començament de (5) deixa clar que hem de tenir un ús hodiern del perfet. La distància entre un i altre temps verbal pot explicar –no pas justificar– l’error.

6. Esclata un cotxe bomba davant del pàrquing d’una seu de Repsol a Madrid
    L’explosió, que es va produir a la matinada, va causar importants danys, però
    no va provocar víctimes

Aquí tenim el titular i l’entradeta d’una notícia que es va publicar el mateix dia, poca estona després, que passés el que s’hi narra. Calia, doncs, un ús hodiern del perfet. L’ús del passat s’explica per la influència de la versió castellana de la notícia, que també en confirma el context temporal: “La explosión, que se produjo esta madrugada, causó importantes daños pero no provocó víctimas”.

7. La plaça de les Glòries sempre va ser cridada a ser un indret important

L’exemple (7), i últim, il·lustra com el temps perfet pot expressar rellevància fins al present: si el que diem té vigència en el moment de l’enunciació, com és el cas de l’exemple, aquest és el temps verbal adequat: “La plaça de les Glòries sempre ha estat cridada a ser un indret important”. L’ús del passat donaria a entendre que el que es diu va deixar de ser vigent en algun moment pretèrit.



Notes

1. Els exemples (4-5) d’aquesta entrada són extrets de novel·les negres traduïdes. La injusta condició de menor que ha de suportar aquest gènere, a vegades també afecta la qualitat de les traduccions, i els temps verbals són un dels aspectes que més se’n ressenten. Només he posat la inicial dels noms de persona que hi surten: la meva idea no és ficar el dit a l’ull de ningú, sinó mostrar aspectes millorables dels textos d’on els he extret, i també evidenciar d’una manera general la poca cura que es posa a vegades en el procés de traducció i edició dels llibres. Pel motiu que sigui, no necessàriament la poca capacitació professional del traductor o de l’assessor lingüístic: pot ser la pressa o la reducció de  costos, per exemple.

2. Per referir-me als dos temps verbals comentats, he fet servir la terminologia més recent: perfet per al que abans se’n deia pretèrit indefinit i passat per al que abans se’n deia pretèrit perfet.

3. Sobre la distinció entre passat i perfet en català podeu llegir els apartats corresponents del capítol de Manuel Pérez Saldanya de la Gramàtica del català contemporani. La GIEC en parla a l'apartat 24.4 (p. 915-917). I sobre la manera de tractar aquesta distinció a classe de català com a L2, hi ha el treball que l’estudiant de Filologia Catalana de la UB –des de fa un any, ja graduat– Jordi Pérez Guarro va fer sobre aquesta qüestió com a treball de grau.

4. Núria Alturo, professora del Departament de Filologia Catalana de la UB, m’ha ajudat a explicar millor la distinció entre perfet i passat. Ella coneix molt més bé que jo la semàntica i la pragmàtica dels temps verbals i de l’aspecte verbal. Moltes gràcies, Núria!



.