19 de juny 2017

"Es pot normativitzar la pragmàtica?"

El professor Lluís Payrató ha publicat a la revista Els Marges un article per respondre la pregunta del títol. Ell va ser el primer a estudiar el català col·loquial i un dels introductors dels estudis de pragmàtica al nostre país. En aquest article parla de la relació entre normativa i pragmàtica, una qüestió sempre pertinent; i ara, des de la publicació de la nova gramàtica normativa (l'article és anterior), encara més.

L'autor resumeix el text així: "L'article analitza les relacions entre la pragmàtica i la normativització, amb especial referència al cas de la llengua catalana. Malgrat que la pragmàtica se sol considerar un terreny on les normes tenen el sentit només de guies estilístiques o regles de control (més aviat laxes), la gramàtica prescriptiva no se’n pot desentendre, altrament la prescripció resultarà absurda o inadequada."




Aquí teniu el primer apartat de l'article:

"1. Introducció. El perquè de les preguntes

Si la pregunta que figura en el títol d’aquest article s’hagués de contestar ràpidament i breument, s’hauria de dir «no». Aleshores, a continuació la pregunta que s’hauria de contestar és per què s’ha fet l’article. I en aquest cas la resposta no és tan senzilla, però sembla que pot començar a ser prou interessant, i té a veure amb la segona part del títol: les relacions entre la gramàtica prescriptiva (inclosa la normativa, com a prescripció oficial) i el terreny de la pragmàtica, aparentment el més liberal o fins i tot libèrrim de la lingüística, són més variades i profundes del que també a priori, segurament, imaginem, i això en els dos sentits següents, que desenvoluparé al llarg de l’article, i que alhora en representen els límits o fronteres:

(1) En un sentit general, ampli, qualsevol proposta de gramàtica normativa (i el mateix es podria dir de la proposta de qualsevol estàndard, en el fons) ha de respectar els principis bàsics de la pragmàtica, és a dir, els principis fonamentals que regulen l’ús lingüístic; i si no ho fa, no resultarà, en últim terme, ni adequada ni profitosa. Dient-ho amb una expressió tòpica, les prescripcions contràries als bons usos pragmàtics estan condemnades al fracàs, i sempre seran focus conflictius.

(2) En un sentit estricte, específic, una norma pragmàtica concreta sempre és una norma estilística i cultural, i el context en què ha de ser jutjada, doncs, no es correspon amb el gramatical o estructural, sinó amb el de l’ús; a tot estirar, si preferim dir-ho així, el de la interfície estructura–ús: gramàtica (amb la semàntica)–pragmàtica, el terreny que va del codi al missatge. Dient-ho amb altres paraules, allà on no arriba la normativa, hi arriba la pragmàtica; allà on no hi ha jurisdicció (ni jurisprudència), ens queda una mena de jusnaturalisme o dret natural aplicat a la llengua: els bons usos determinats per la lingüística descriptiva, incloent-hi la pragmàtica.

I encara: si féssim jocs de paraules, repensant la pregunta inicial del títol, convindria invertir-la, perquè n’apareix una de ben pertinent: es pot pragmatitzar la normativa? Ara la resposta senzilla: al meu entendre, és que sí, i que a més resulta molt convenient de fer-ho. Aquest article es proposa, justament, contribuir a demostrar-ho."



I aquí, l'últim apartat de l'article:

"8. A mode de conclusió i cloenda

Les fronteres de la pragmàtica toquen la coherència, i arriben als principis universals de la racionalitat comunicativa, del que és comunicable, informatiu o rellevant. Les fronteres de la normativa són locals, i tenen a veure amb la legitimació (social) d’uns usos lingüístics associats o adscrits a una llengua de prestigi. I, en efecte, on no arriba sovint la normativa, hi arriba la pragmàtica, la convenció, amb l’establiment dels estils comunicatius i de producció/interpretació de textos acceptables i acceptats per una comunitat de parla. En un sentit estricte, la pragmàtica no es pot normativitzar ni, de fet, fa cap falta fer-ho: normativa i pragmàtica tenen àmbits diferents, com la lingüística prescriptiva i la descriptiva, com la gramàtica i la pragmàtica. El que importa, si de cas, és trobar-ne els punts d’intersecció, combinar-hi diferents mirades, i saber optar per solucions adequades i pertinents en cada cas. Potser la normativa no necessita tenir sempre darrere la pragmàtica, però sí bastant més sovint del que ens pensem, com aquest article ha intentat demostrar. I en tot cas, si no es pot normativitzar la pragmàtica, sí que convé pragmatitzar la normativa: és una garantia que tocarà de peus a terra i es fonamentarà en criteris racionals d’ordenació dels fets lingüístics i comunicatius. Si es concep així, començarem per entendre la normativa d’una manera més flexible i associada als usos (gèneres i registres). No és gens raonable que, en una societat tan complexa com la d’avui en dia, en una comunitat de parla amb una gran diversitat funcional i estilística de varietats que hi conviuen, pretenguem fer servir una norma simple, única, fàcil i categòrica per a totes les ocasions i tots els contextos. Per bé que tot plegat siguin convencions, l’artificiositat i l’arbitrarietat tenen un límit, i els fonaments de la prescripció lingüística han de ser sòlids i lògics, per una banda, i han d’arrelar en els usos habituals i comuns, per una altra. Els canvis en la concepció i l’aplicació de la normativa no s’han de centrar en els detalls d’una casuística capciosa; han de ser el resultat de concebre la normativa (i d’interpretar-la) des d’una perspectiva pragmàtica, focalitzada en els usos reals —tan diversificats com els actuals— i no en normes abstractes i sense contextos concrets d’aplicació."


Trobareu el text complet de l'article aquí.


13 de juny 2017

dotze anys sense Jesús Moncada

Avui fa dotze anys que va morir Jesús Moncada. Un fragment memorable de Calaveres atònites (1999) per recordar-lo.





"No oblidaré mai que, l’endemà de la meva arribada triomfal a Mequinensa, mentre m’escarrassava endreçant una mica l’oficina i posant al dia la feina, el jutge, recolzat a la finestra, va etzibar-me: «No treballi tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti, fixi’s en aqueixa noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui’m, això dura poc. En un tres i no res, passem d’embrions incerts a calaveres atònites.»"





.

1 de juny 2017

taula rodona de cloenda del postgrau ALSE: "La GIEC i l'assessorament lingüístic"

Dimecres que ve, 7 de juny, com a cloenda de la novena edició del postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials, que organitzen conjuntament el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la taula rodona

"La GIEC i l'assessorament lingüístic"


Membres de la taula rodona: Isidor Marí (IEC), Marga Hervàs (CCMA) i Jordi Ginebra (URV)
Hora: 6 de la tarda
Lloc: aula 1.1 de l'edifici Josep Carner, Facultat de Filologia de la UB (Gran Via, 585 - Barcelona)

L'acte és obert a tothom. Us hi esperem!

-------------

La desena edició del postgrau ALSE ja està en marxa: avui mateix ha començat el període d'inscripció per al curs 2017-18. Més informació, aquí.



9 de maig 2017

publicació de l''Ortografia catalana'

Mentre llegim, consultem i interpretem la GIEC (i no tenim temps d'anar-ho posant en aquest blog, però tot arribarà...), aquesta és la notícia lingüística del dia: ja tenim aquí la versió digital de l'Ortografia catalana. I el dia 7 de juny, la versió en paper a les llibreries.






20 de març 2017

sobre la taula rodona "La Gramàtica de l'IEC, a debat"

L'Associació Llengua Nacional ha penjat al Youtube el vídeo de la taula rodona "La Gramàtica de l'IEC, a debat", on es poden veure les intervencions de les tres persones convidades i una part de les preguntes del públic i les respostes corresponents. Malauradament, per un problema tècnic hi falta alguna de les preguntes finals. Aquí teniu el vídeo:


També s'han publicat dues cròniques de l'acte: la de M. Rosa Bayà, a Lliure i Millor, i la de Núria Puyuelo, a El Punt Avui.

Una de les preguntes que no van quedar enregistrades va ser la que ens preguntava què canviaríem de la GIEC. Jo hi vaig respondre que no em semblava ben resolta la concordança del verb haver-hi: tot i que el text principal la inclou, coherentment amb el que s'hi diu de les construccions inacusatives, hi ha un fragment en lletra menuda que pot provocar alguna confusió. Espero poder-ho argumentar millor ben aviat.



(Si voleu llegir altres apunts del blog relacionats amb la nova gramàtica normativa, cliqueu a l'etiqueta "GIEC", a la columna de la dreta.)




.




8 de març 2017

oferta de feina: Filologia Catalana / postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials

M'ha arribat aquesta oferta de feina, que pot interessar als graduats en Filologia Catalana i als postgraduats en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials (o equivalents):

A MSS Language Solutions, empresa de traducció ubicada a Barcelona, estem cercant correctors professionals en català per dur a terme feines de correcció professional (estil i ortotipogràfica) que rebem dels nostres clients del sector públic.

A banda de correctors professionals, també acostumem a tenir projectes de traducció en la combinació lingüística castellà > català i, puntualment, feines de postedició de traducció automàtica del castellà al català.

Així, necessitem principalment:
- Correctors de català (Grau de Llengua i Literatura Catalanes)
- Traductors anglès/castellà al català

Requisits imprescindibles:
- Nivell K de català/Postgrau en correcció de textos en català.
- Experiència professional demostrable.

En cas que l’oferta sigui del vostre interès, ens podeu fer arribar la informació que es detalla tot seguit a l’adreça de correu electrònic oriol@flowpress.media (ep!, em diuen que l'adreça no és aquesta; bé, és la que em va arribar a mi; sigui com sigui, al web de MSS Language Solutions donen aquesta altra, per posar-s'hi en contacte: vendormanagement[arrova]mss.es):

- CV actual
- Relació de feines de correcció recents
- Anys d’experiència com a corrector
- Tarifa de correcció
- Tarifa de traducció, si sou traductors


C/Galileu, 303 6ª 08028 Barcelona
España Tel: 93 419 63 43
CIF: B-60440740 | www.mss.es


13 de febr. 2017

Presentació de la GIEC a l'Aula Magna de la UB

En aquest enllaç hi trobareu una crònica de l'acte de presentació de la Gramàtica de la llengua catalana, la nova gramàtica normativa del català, que va tenir lloc a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona divendres passat, 10 de febrer.






2 de febr. 2017

La preposició ‘per a’ davant de complements de destinació i afins a la GIEC

Fa uns dies vam veure en aquest altre apunt les tres opcions que proposa la nova gramàtica normativa, la GIEC, per introduir les subordinades finals d’infinitiu. Avui veurem com detalla l’ús de la preposició per a davant dels complements de destinació o nocions afins, i en quins casos també considera possible la preposició per. El text és una mica llarg, però això no vol dir que hi hagi gaires canvis respecte al que es feia fins ara. N'hi ha algun, especialment per a qui seguia la proposta Coromines-Solà, però el que hi trobareu sobretot són explicacions més clares i detallades.

Destinació

1. Expressada per un sintagma nominal:

1.1. Persona o cosa destinatària d’una acció.

(1) Fa uns peücs per al nadó
(2) Hem arreplegat diners per a la constitució d’un centre cívic

1.2. Profit o utilitat que pot tenir una cosa.

(3) Aquest líquid va molt bé per a les taques
(4) Aquesta crema serveix per a la neteja del cutis
(5) No és bo per a res

1.3. Orientació o intenció d’una acció. També possible per.

(6) Estudia per (a) metge

1.4. Destinació espacial. Poc habitual, com a complement de noms com ara tren, avió, vol, bitllet o passatge (7). Quan la destinació espacial és el complement d’un verb, s’usen altres preposicions (8).

(7) A les tres surt el tren per a / de / que va a València
(8) Aquest tren va a / cap a València

2. Expressada per un adverbi demostratiu.

(9) N’hem fet una edició més econòmica per a aquí i una de més luxosa per a la resta del país

3. Introduïda o expressada per certes preposicions tòniques locatives.

(10) He comprat un penja-robes per a darrere la porta
(11) Tinc unes ulleres per a lluny i unes per a prop

4. Expressada per certs adverbis quantitatius. Els dos exemples corresponen a construccions lexicalitzades, que també admeten per.

(12) No n’hi ha per (a) tant
(13) Ja no dono per (a) gaire més

A les oracions passives podem trobar el contrast entre aquests usos i algun dels que té la preposició per, com ara el d’agent (14). En altres casos, triem una preposició o l’altra segons que vulguem posar l’èmfasi en la noció de destinació o en la de causa (15).

(14) Aquests productes són fabricats per una empresa petita per a la gran indústria
(15) L’Olga pren pastilles per (a) la tos

Això mateix passa amb els complements de noms com ara acord, declaració, crida o proposta.

(16) Acord per (a) la reforma del reglament
(17) Conferència de premsa per (a) la presentació de la nova junta directiva
(18) Converses per (a) la pau a Colòmbia [aquí la preposició per també es pot interpretar amb el valor de ‘a favor de’, crec]
(19) Declaració per (a) una política de protecció de la infància [també]

El quadre següent dona molts exemples d’aquests usos, classificats segons la funció sintàctica de l’element de què depèn el sintagma nominal introduït per la preposició.



Límit temporal o moment posterior

Amb un valor temporal la preposició per a designa el límit o moment posterior en què una cosa té validesa o s’ha de concretar. La preposició pot precedir qualsevol expressió temporal: adverbi (20), preposició o locució preposicional (21-22), sintagma nominal (23) o subordinada temporal (24).

(20) He d’escriure un guió per a avui mateix
(21) He d’escriure un guió per a abans de Nadal
(22) He d’escriure un guió per a d’aquí (a) una hora
(23) He d’escriure un guió per a dilluns / l’any que ve
(24) He d’escriure un guió per a quan pugui / havent dinat

Aquests valors contrasten amb el de (25), en què no es designa un límit temporal posterior, sinó que es marca com a límit el moment present.

(25) Per ara/avui ja en tenim prou

Amb l’adverbi sempre s’usa preferentment per, sobretot quan s’emfatitza la durada, però també és acceptable per a. Totes dues preposicions, doncs.

(26) Oblida-te’n per (a) sempre més


Altres valors

Amb complements nominals la preposició per a també pot indicar en registres formals l’àmbit en què una característica és quantificada respecte a unes determinades expectatives. L’oració en aquests casos conté quantificadors implícits o explícits (molt, massa, gaire…), adjectius com (in)suficient o el verb bastar.

(27) L’escola és molt lluny per als meus fills
(28) Per a la correcció d’exàmens, tres dies no són suficients / basten

El significat del sintagma introduït per per a és similar a l’anterior en oracions amb els adjectius fàcil, difícil, plàcid, dur, car o barat (29-30), i amb adjectius acabats en -ble o –or (31-32).

(29) Aquestes instruccions són fàcils de seguir per a la majoria de viatgers
(30) Es tractava d’una solució cara per als municipis
(31) La segona proposta no sembla assumible per a l’oposició [en aquests casos a mi també em sembla possible per, donat el valor passiu de l’adjectiu: ‘que pot ser assumit’]
(32) Hi ha maneres de dir més entenedores per al públic en general


Opinió o punt de vista

Per acabar, la preposició per a també introdueix sintagmes nominals que expressen l’opinió o el punt de vista, però per també és acceptable (33-34), sobretot quan el sintagma va al davant i seguit de que (35).

(33) Per (a) la directora de l’escola, la implicació de les famílies és fonamental
(34) Aquesta és una bona conclusió, per (a) nosaltres
(35) Per (a) mi que van molt equivocats

El quadre següent (en dues pàgines diferents a la gramàtica, per això aquí està tallat) resumeix els valors de les preposicions per i per a classificats per valors semàntics. A la columna de la dreta també hi ha els usos de per que tenen una certa tradició en els registres formals.




Un altre dia parlarem dels infinitius causals a la GIEC.



Notes

1. Els exemples (9-13), (21-22) i (24) corresponen a casos que abans de la publicació de la GIEC, si se seguia la proposta Coromines-Solà eren amb per, i ara només poden ser amb per a. És un dels canvis més importants de la nova normativa sobre l’ús d’aquesta preposició. Dit d’una altra manera, qui seguia aquesta proposta, si vol només ha de canviar això, perquè l’opció de mantenir per davant d’infinitiu s’ha mantingut, com vam veure aquí, i els usos davant de sintagma nominal no han canviat: eren i són comuns a totes les normes o propostes.

2. Sobre l’ús de les locucions prepositives/conjuntives per tal de/que i a fi de/que, vegeu aquest apunt, que és de fa un parell d’anys però està actualitzat amb la informació de la GIEC.



.